Causes

Les circumstancies històriques en les que es va desenvolupar la guerra, responien a problemes no resolts en la societat espanyola:

• una economia atraçada, incapaç de satisfer las necessitats del poble;
• una oligarquia terratinent només preocupada pels seus beneficis i incapaç de los canvis més elementals;
• una estructura social amb abismals diferències entre pobres y rics, amb una petita oligarquia poderosa, unes classes baixes en continu creixement, una classe metja insuficient per servir d’element equilibrador;
• una polarització de la societat en dos bàndols, la dreta i l’esquerra entre les que existia un front tensió.

En les eleccions de febrer de 1936, les forces ja s’havien presentat molt polaritzades, i la victòria del Front Popular encara més la dreta.
Els grans propietaris veien amb preocupació la reforma agrària, els jornalers criticaven la lentitud, la burgesia paralitzava les inversions i l'església catòlica es sentia amenaçada per la política anticlerical de l’esquerra.

Etapes de la guerra

L’esclat de la Guerra (17-19 de juliol de 1936): va començar el 17 de juliol amb l’aixecament de l’exèrcit dal Marroc, a l’endemà l’extensió de la rebel·lió militar a moltes guarnicions de la Península i finalment, el 19 de juliol,  la derrota dels insurrectes a Barcelona.

La Batalla de Madrid (juliol de 1936 – març 1937): Agost de 1936 – les tropes del Marroc passen per l’Estret de Gibraltar a les costes de Cadis amb l’ajut logístic d’Itàlia. Ocupació de Badajoz. Setembre del 36 - Avanç sobre Madrid. Ocupació de Toledo. Campanya de Mola sobre Guipúscoa (ocupació d’Irun i de Sant Sebastià). Novembre del 36  - Fracàs en l’intent d’ocupació de Madrid, defensada per les milícies i les Brigades Internacionals. Febrer del 37 – Batalla del Jarama. Març del 37 – Batalla de Guadalajara – Derrota dels italians.

La Batalla del Nord (abril de 1937 – març de 1938): Abril del 37 – Bombardeig alemany sobre Gernika (dia 26) i altres poblacions de Biscaia. Maig del 37 – FETS DEL MAIG A BARCELONA Juny del 37 – Ocupació de Bilbao. Estiu del 37 – Contraofensiva republicana com intent de distreure la pressió al front del nord: batalles de Brunete (Madrid) i de Belchite (Aragó). Agost del 37 – Ocupació de Santander. Octubre del 37 – Campanya sobre Astúries. Caiguda de Gijón. Novembre del 37 – Trasllat de la capital des de València a Barcelona. Desembre del 37 – febrer del 38 – Batalla de Terol. Els republicans recuperen la ciutat de Terol, però aquesta tornà a caure en mans franquistes el mes de febrer del 38.

La Batalla de Catalunya (març de 1938 – febrer de 1939): Març del 38 – Inici de la campanya d’Aragó de l’exèrcit franquista, baixant l’Ebre cap a Catalunya. 3 d’abril – Ocupació de Lleida i Gandesa. Finals d’abril – l’Exèrcit de Franco arriba a la Mediterrània per Vinaròs, partint en dos el territori republicà i aïllant Catalunya de la resta del territori de la República. Maig de 1938 – Programa del Tretze Punts del Dr. Negrín, rebutjat per Franco. Juliol – Novembre del 38 – Batalla de l’Ebre – Última gran ofensiva republicana amb l’intent d’aturar l’avenç feixista. 29 de setembre de 1938 – Pacte de Munic entre Hitler i França i el Regne Unit, que esvaeix les esperances d’ajut de les democràcies a la República Espanyola. Desembre del 38 – Inici de la campanya de Catalunya i ocupació del territori català (15 de gener del 39, Tarragona; 26 de gener, Barcelona; 11 de febrer, frontera amb França. Gener – febrer del 39 – Exili massiu de gairebé 500.000 persones que creuen la frontera francesa.

El final de la guerra (febrer – març de 1939): Febrer de 1939 – Manteniment de la política de Negrin de la resistència a ultrança. Març de 1939 – França i el Regne Unit reconeixen el govern del general Franco. Març del 39 – Cop d’Estat del coronel Casado a Madrid. 29 de març – Ocupació de Madrid. 30 de març – Ocupació de València i Alacant. 1 d’abril – FINAL DE LA GUERRA.

Conseqüències

La Guerra Civil Espanyola és, sens dubte, la pèrdua de vides humanes, no tan sols en combat, sinó víctimes de la repressió, i amb el correlatiu del dolor pels que sobrevisqueren. Cenyint-nos a la fredor de les estadístiques, las xifres exactes han estat abastament discutides. Els germans Salas Larrazábal, Ramón i Jesús, han calculat, el primer 120.000 morts espanyols en combat,  25.000 estrangers, 15.000 civils morts per accions militars i 108.000 executats durant la guerra als que s'han d'afegir 23.000 executats en la postguerra

Jesús Salas ha estimat 10.000 execucions en ambdós bàndols, dels que 40.000 serien en la zona franquista i 60.000 en la zona republicana; els morts en combat serien 158.000 en total.

Xifres, les d'execucions per represàlies, que queden molt per davall de les que dóna Paul Preston a L'holocaust espanyol, holocaust en minúscula per distingir-lo de l'Holocaust del poble jueu. Les xifres que dóna s'apropen als 177.000 executats abans i després de la guerra: 127.631 executats pels franquistes i 49.272 executats pels republicans (pag. 853). A Andalusia, Preston comptabilitza 47.399 víctimes de la repressió franquista.

Però les xifres no donen idea de la crueltat de la repressió, fins al punt que l'autor explica que escriure el llibre ha estat duríssim per la gran quantitat de crueldat gratuïta que s'hi descriu.

És necessari dir, abans de tot, que la immensa majoria dels executats eren totalment innocents; resulta doncs absurd fer-hi distincions; sens dubte tenen més reponsabilitats els qui iniciaren la guerra. No es pot parlar de víctimes "franquistes" o víctimes "republicanes", ja que varen morir amb qualsevol pretext, des de les idees que poguessin tenir, ser sospitosos de connivència amb l'enemic o senzillament per enveja o revenja.

S'ha descrit la repressió a la zona republicana com incontrolada, per escamots (les "passejades"), especialment anarquistes, i la repressió a la zona franquista com a sistemàtica, feta per les autoritats, però això és cert fins a cert punt, ja que si llegim els detalls, veuerem que també hi havia "incontrolats" a la zona rebel i en canvi molts responsables de la repressió a la zona republicana tenien una seu més o menys oficial i les autoritats del govern espanyol o de la Generalitat -tret d'excepcions- coneixien les seves activitats; un altre fet, força debatut, és si, tal com van anar els esdeveniments, els governs podien fer-hi res, o hi podien fer més o menys.

Bàndols i Comandants